Premsa

22 D’OCTUBRE:
DIA INTERNACIONAL DEL CONEIXEMENT DE LA TARTAMUDESA


    •    L’1 % de la població mundial tartamudeja, i això significa que hi ha més de 70 milions de persones amb parla no fluida al món, 75.000 a Catalunya, un 5% dels quals són infants.


    •   Josep Sansalvador, president de l’ATCAT: “No hi ha res pitjor en aquesta societat de la comunicació i de la rapidesa que voler parlar i no poder; haver de callar per por de no fer el ridícul. Moltes persones estan afectades pel suïcidi social, és a dir, aïllament total dins de casa, no surten, no es relacionen, no es comuniquen…”
 
Barcelona, 20 d’octubre de 2015.- L’1% de la població mundial tartamudeja, i això significa que hi ha més de 70 milions de persones amb parla no fluida al món, 75.000 a Catalunya, un 5% dels quals són infants. Es tracta d’un problema que incideix seriosament en la vida social de qui la pateix.

El 22 d’octubre de cada any es commemora a tot el món el Dia internacional del Coneixement de la Tartamudesa, creat el 1998 per l’European League of Stuttering Association (ELSA) per tal d’eliminar la discriminació social envers la gent que tartamudeja i promoure oportunitats perquè puguin assolir els seus objectius i les seves aspiracions.

Es pretén així conscienciar i sensibilitzar la població sobre un problema més desconegut del que sembla. Darrere els rostres dels milers de persones que pateixen aquest trastorn comunicatiu s’hi amaguen grans històries: relats d’angoixa, de vergonya i, encara un element més important, relats de superació.

Molts d’ells es veuen obligats a superar barreres gairebé diàriament, a admetre ser ridiculitzats en no poques ocasions a causa de la seva parla i a haver de demostrar més que la resta en una entrevista de treball, com si la seva dificultat suposés una disminució del seu potencial.

Entre les organitzacions que busquen brindar ajuda als que pateixen d’aquest problema hi ha l’ATCAT, l’Associació de la Tartamudesa de Catalunya, que, en paraules de Josep Sansalvador, el seu president, “vol recordar a la societat la presència de la tartamudesa o disfèmia i els greus problemes que genera amb motiu del Dia Internacional de la Tartamudesa”. Sansalvador és des del 2002 fotògraf i arxiver de l’Arxiu Gavín, el més gran inventari fotogràfic d’edificis religiosos i civils, especialment de l’art romànic. 



Els adults d’avui que tartamudegen tenen una gran experiència en el trastorn i una valuosa informació per compartir amb tota la societat. Ells ens poden explicar les dificultats que han tingut en la seva infància, en les diferents etapes escolars, en l’adolescència i a l’hora d’accedir al món laboral.
Aquesta informació ens permet fer una anàlisi longitudinal per tal de poder establir pautes d’actuació, dins la família, l’escola i vers el mateix nen/a, en relació a l’impacte lingüístic, emocional i social que pot arribar a produir el trastorn a la persona. 

Segons Sansalvador, “la majoria de persones no els han explicat mai a ningú, ni als pares ni a la parella, a ningú, els seus sentiments pel que fa a aquest punt: és com un elefant blau enorme posat al mig del menjador de casa, que tothom el veu, però ningú pregunta.”

Què hi fa aquest elefant al bell mig del menjador?” I conclou: “No hi ha res pitjor en aquesta societat de la comunicació i de la rapidesa que voler parlar i no poder; haver de callar per por de no fer el ridícul. Moltes persones estant afectades pel suïcidi social, és a dir, aïllament total dins de casa, no surten, no es relacionen, no es comuniquen…

“

Com a membre de l’ATCAT també destaca la psicòloga terapeuta Anna Bagó, amb una gran presència en instàncies internacionals, i experta amb molts estudis sobre aquesta discapacitat i premiada per les seves activitats de sensibilització de la població cap a les persones que pateixen el trastorn de la tartamudesa.
Segons Bagó, “la detecció de la tartamudesa a l’etapa infantil (de 3 a 6 anys) és una tasca conjunta en la qual  pares,  pediatres i escoles hi han d’estar implicats. La frase “és petit, ja li passarà…” ha perjudicat i segueix perjudicant els infants que desenvolupen el trastorn.
Davant de qualsevol dubte, és convenient demanar l’opinió d’un expert/a per tal d’establir un diagnòstic diferencial entre un tartamudeig de tipus evolutiu i un Trastorn per Tartamudesa, i determinar el tipus de tractament a seguir per a cada cas”.

Sobre ATCAT :

L’Associació de la Tartamudesa de Catalunya (ATCAT) és una associació sense ànim de lucre fundada el 2012 destinada a millorar la vida de les persones que tartamudegen i ajudar-les en els seus diversos àmbits. La nostra zona d’actuació es centra a Catalunya, principalment a la ciutat comtal, on es compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i a Lleida amb el suport dels maristes del monestir de les Avellanes. Col·laborem amb associacions, fundacions i institucions d’altres zones per treballar conjuntament en el mateix objectiu, en especial amb la Fundación Española de la Tartamudez (TTM-España).

Des d’ATCAT es fa un treball permanent de conscienciació de la societat per tal d’eliminar falsos mites i orientar sobre com cal actuar davant una persona amb tartamudesa, en quatre punts concrets:

-Grups d’autoajuda a Barcelona i Lleida per a les persones adultes afectades.
-Xerrades a col·legis sobre prevenció i detecció de la tartamudesa als infants per part dels docents i sobre el bullying escolar adreçat als infants.
-Cursos, tallers de superació personal, coaching als nostres associats.
-Jornades d’informació als logopedes.

No se admiten más comentarios