Et proposo fer un viatge

El soci Jordi Capdevila ha escrit una carta en nom de tota l’associació per celebrar aquest Dia Internacional pel Coneixement de la Tartamudesa, i sobretot per difondre la visió que en tenim els afectats i conscienciar tota la societat de les dificultats que pot presentar la tartamudesa i de la importància de prevenir-la en infants.

 


Et proposo un viatge

Et proposo que fem un viatge. No serà un viatge convencional, però per il·lustrar-lo, agafarem com a vehicle un acte quotidià a la teva vida. Parlar. Deus parlar centenars de vegades en un dia i ni tan sols et fa falta prestar-hi atenció. Parlar ens serveix per connectar amb els altres. Inclús ens diferencia com a espècie, els humans hem desenvolupat un llenguatge complex i sembla que n’estem prou orgullosos. L’art de la paraula és seductor. Segur que t’agrada ser capaç de dominar el discurs, t’aporta seguretat i et fa sentir important.

Però, què passaria si no fos així? Què passaria si trobessis dificultat tan sols per dir “bon dia” quan entres a algun lloc? Imagina que et provoqués incomoditat dir el teu propi nom. Imagina que entres en un bar però que evites demanar el que vols en veu alta. Fixa’t com el paisatge ha començat a canviar. Saps perfectament el que vols dir però, en canvi, no surt com ho esperes. Com et sentiràs quan comprovis que la teva nova forma de parlar genera rialles i mofes per part d’altres persones? Què passarà el dia que, per temor i vergonya, prefereixis mantenir-te callat quan en realitat voldries parlar?

Hem arribat al final del trajecte i de moment no hi ha bitllet de tornada. Aquesta és la teva nova quotidianitat. Però calma’t, no saps on et trobes i és lògic, deixa’m que t’expliqui el viatge poc convencional que has fet de la fluïdesa cap a la tartamudesa. La tartamudesa és un trastorn de comunicació que dificulta la fluïdesa de la parla, i que afecta entre un 1 i un 2% de la població mundial. Es manifesta de diverses maneres: repeticions, bloquejos, prolongacions, moviments facials… tots ells involuntaris. Però després d’aquest viatge, espero que entenguis que no és només això. En una societat com la que vivim, on la comunicació té un paper important, la tartamudesa pot acabar assemblant-se a una petita gàbia personal. Cada dia present i en les situacions més impensables. I si a les dificultats internes, li sumem les burles o la incomprensió que poden venir d’altres persones, el problema ja pren tota una altra dimensió. Ja no només afecta la fluïdesa, sinó que també acaba minant l’autoestima i la confiança en un mateix i en els altres.

I després de tot això, vols saber quin és el bitllet de tornada? Doncs, prendre consciència de la profunditat del problema, que no sempre rep la importància que mereix fins i tot des dels propis professionals que estudien el llenguatge i la comunicació. En aquest sentit, s’ha de tenir clar que la prevenció a les escoles és importantíssima i que el professorat necessita estar format per això. La detecció primerenca de la tartamudesa en un infant és vital per afrontar i superar el problema a temps. I finalment, com a societat, aprendre a acceptar i entendre la tartamudesa amb una naturalitat que pugui ser beneficiosa per tothom.
Per més informació i assessorament, a Catalunya existeix l’Associació de la Tartamudesa de Catalunya (www.atcat.org), que dóna suport a les persones afectades i als seus familiars.

Jordi Capdevila, membre de l’Associació de la Tartamudesa de Catalunya
L’Esquirol, Osona


 

La carta ha sortit publicada a les edicions en paper de El 9 Nou (diari comarcal d’Osona i Ripollès) del 26/10 i de El Periódico del 27/10, i també a la pàgina web d’aquest últim.

A més d’això, també us deixem aquí sota la lectura de la mateixa carta que va fer la vicepresidenta Núria Dionís dins dels actes del dia 20 d’octubre.

 

No se admiten más comentarios